Rutes per Balenyà: la llosa del mas Pla de Balenyà

Aquesta vegada fem ressò d’una inscripció trobada recentment en una de les lloses que hi ha al costat de l’antic camí que anava de l’església de Sant Jaume de Viladrover al mas Pla, a pocs metres d’aquesta darrera.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Mas el Pla de Balenyà

En un tram de camí d’uns docents metres que van des de la via de tren (est) fins al mas Pla (oest), hi ha disposades una trentena de grans lloses que fan de separació entre el camí i el camp. Es molt probable que la funció d’aquestes pedres hagués estat el fet d’evitar que els ramats de bestiar que passaven per aquest camí es fiquessin dins dels camps i espatllessin el que hi hagués sembrat.  En aquest punt hi trobem la confluència de dos camins: el camí de Cerdanya, per el qual circulava els ramats que anualment es desplaçaven de la Plana Vallesana a la Cerdanya;  i un ramal del Camí Manresà, que comunicava el Montseny amb el Pla del Moianès.

Antic camí a l'església de Sant Jaume Viladrover

Antic camí a l’església de Sant Jaume Viladrover

De fet, l’Antoni Pladevall, en el llibre Balenyà un terme històric, remarca que el Camí de la Cerdanya s’utilitzava sobretot com a carrerada o pas de bestiar. També en Carles Padrós, a Els camins antics i les vies romanes a la comarca d’Osona, destaca que a la zona  d’Osona es localitza clarament un encreuament de camins que tenen la plana com a punt d’intersecció, havent-hi ja des de la prehistòria unes rutes clarament definides nord-sud i est-oest, que perduren fins a l’actualitat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Del grup de pedres en podem definir dues zones clarament diferenciables. El primer grup de lloses es troben situades més a l’est, en l’encreuament dels dos camins. Es tracta de grans lloses tallades molt toscament, de formes irregulars i d’un gruix considerable. El segon grup es troben situades en la pujada que va des de l’encreuament dels dos camins fins al mas Pla. En aquest segon grup hi trobem la llosa amb la inscripció. Es tracta de lloses ben tallades i escairades, de forma rectangular i ben disposades en una seqüència continua al cantó nord del camí.

La llosa de la inscripció fa aproximadament 100 centímetres d’amplada per uns 10 centímetres de gruix, sobresortint uns 90 centímetres del terra. Es troba lleugerament inclinada cap al petit torrent que la separa del camp. En la inscripció hi ha les lletres Ω Λ, inicials de les paraules alfa i omega, i a sota de les quals hi ha la data 1700. Segons la interpretació que fa en Francesc Roma, i que nosaltres compartim, es tractaria d’una inscripció que ens dóna  a conèixer la data de realització d’aquesta obra, començada (alfa = principi) i acabada (omega = fi) en el mateix any. Alfa i omega són la primera i la darrera lletra de l’abecedari grec. En el món cristià aquestes lletres tenen un simbolisme especial: com que inclouen totes les altres lletres són símbol de la totalitat de Déu, i de manera especial, de Crist, com a primer i darrer. De fet, es tracta d’una obra remarcable si tenim en compte la grandària de les lloses i els mitjans de l’època. Així doncs, es va voler deixar constància de que, malgrat la dificultat de l’empresa,  aquesta va ser possible i realitzada en un espai de temps força curt. De la mateixa manera que es volia que qui passes per allà pogués veure la inscripció, o sigui que fos ben visible, ja què per la grandària de les lletres i la seva profunditat, aquesta no passa precisament desapercebuda malgrat els seus tres-cents catorze anys. Finalment, es va utilitzar aquests símbols cristians donat que tothom d’aquella època en podria entendre el  significat.

Llosa amb la inscripció

Llosa amb la inscripció

La ruta proposada ens acostarà a aquest element de patrimoni rural. És una ruta circular i molt planera, d’uns tres quilòmetres. Sortirem de la zona esportiva direcció al Casal de les Germanes Filipenses, i d’aquí ens dirigirem cap al bosquet de roures del mas Hospital, passant per darrera dels magatzems de Transports Codina. A l’arribar a mas Hospital trencarem a l’esquerra direcció al mas Pla, resseguint el bosquet de roures. Un cop davant del mas Pla, trencarem a la dreta baixant fins a trobar el primer grup de lloses i la llosa amb la inscripció. Si ens fixem bé, també podrem observar, en algun tram, grans lloses que pavimenten el terra i d’altres de peu en el cantó de migdia del marge. Més avall trobarem l’encreuament de camins i el grup de lloses més toscament tallades. Un cop aquí, enfilarem el camí en direcció sud que ens portarà de tornada passant per l’emblemàtic barri de la Cogullada.

Mapa Ruta

Anuncis
Publicat dins de Patrimoni local, Rutes per Balenyà | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Catalonia Sacra: Lleida

Després de molts dies d’espera vam poder tornar a gaudir d’una nova jornada de formació de Catalonia Sacra. Aquest va tocar la ciutat de Lleida i el seu ric patrimoni cultural eclesiàstic.

La ciutat de Lleida es troba situada en un enclavament estratègic, a mig camí entre Aragó i Catalunya. Com molt bé ens va remarcar la Montserrat Macià, directora del Museu de Lleida, Lleida és la clau d’entrada a Catalunya, i això ha estat bo i dolent segons les circumstàncies històriques.

Pel que fa al patrimoni cultural, Lleida s’ha vist enriquida per l’intercanvi cultural, però les guerres i les ocupacions militars li han provocat unes ferides que avui dia encara podem percebre. Un exemple ben clar és la Seu Vella, amb una catedral que durant molts i molts anys va ser caserna militar. Durant la Guerra de Successió, la ciutat va ser ocupada per les tropes borbòniques molt aviat, des del 1707. La història es repetiria el 1938, amb l’ocupació de les tropes nacionals. Avui dia, aquest espai patrimonial, va recuperant poc a poc el seu esplendor i s’ha convertit en un element clau per a poder entendre la història de la ciutat, i per extensió del nostre país.

Seu Vella, Lleida

Seu Vella, Lleida

Va ser una jornada enriquidora i molt interessant. Cal destacar, la gran qualitat dels conferenciants, com ens tenen avesats. Això sí, molta teca i poc temps per assimilar tota la informació rebuda. En Marc Sureda, conservador del Museu Episcopal de Vic, va encetar la jornada parlant de com visitar una església. En aquesta ocasió,  es va centrar molt en parlar de l’ubicació dels temples, del terme parroquial i les diferents parts d’una església amb el seu significat. Així per exemple, sabem de la costum d’erigir temples encarats, des d’un punt de vista de la litúrgia, cap a la sortida del sol, element que significa la resurrecció de Jesucrist.

Pel que fa al següent conferenciant, va ser tota una sorpresa. En Joan Bada, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, no va poder venir per motius de salut i en el seu lloc va venir l’Antoni Pladevall, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya. Aquest ens va parlar sobre la història de l’Església de Catalunya, medieval i moderna, i va acabar parlant-nos de l’afer de les bruixes que va caracteritzar el nostre país cap a l’època moderna, del qual n’és un gran coneixedor. El cert és que aquestes pobres dones, van ser bocs expiatoris, i els hi va tocar pagar la greu crisi social, política, econòmica i cultural en que es veia immers el nostre país.

Per la tarda, l’Albert Velasco, conservador del Museu de Lleida, ens va parlar sobre el retaules baixmedieval i modern a les valls d’Àneu. La vall d’Àneu és una subcomarca natural situada al nord-oest del Pallars Sobirà, amb un gran potencial turístic. En destaquem el seu museu l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, que endegat moltes actuacions per donar a conèixer el ric patrimoni d’aquest territori. A diferència de la pintura romànica, la pintura gòtica dels Pirineus és una gran desconeguda. Aquesta es va realitzar sobretaula o en retaule, i en menys mesura en pintura mural. Hi ha moltes obres i mestres de gran qualitat, però també cal remarcar l’expoli que ha sofert. Moltes obres d’aquestes, han estat trossejades i venudes a particulars, d’altres han tingut més sort i encara avui les podem veure en el seu marc.

Retaule Sant Just i Sant Pastor, obra de Pere Espallargues (sXV). Església de Son

Retaule Sant Just i Sant Pastor, obra de Pere Espallargues (sXV). Església de Son

Per acabar, vam anar fins a l’església de Sant Llorenç acompanyants per la Montserrat Macià, directora del Museu de Lleida. Aquesta església és d’estil romànic, però fou ampliada en època gòtica. Té tres naus i un corredor, i una capçalera amb tres absis. La nau central és d’estil romànic i les altres són d’estil gòtic. Sota l’altar, hi ha una cripta a la qual s’hi accedeix per unes escales. A l’interior de l’església hi trobem els retaules gòtics de sant Llorenç, el de Santa Úrsula, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia. Val la pena fer-hi una visita.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Missatge Benvinguda, Turisme cultural | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Rutes per Balenyà: El Castell d’Esparreguera

L’antic castell o domus d’Esparraguera es troba dins del municipi de Seva, en un enclavament, entre els municipis del Brull, Aiguafreda, Centelles i Balenyà. De fet, es troba molt a prop del poble dels Hostalets de Balenyà, i això ens permet fer-hi una visita. Per la seva proximitat al mas Fitor, també és conegut popularment com el castell del Fitor. Als seus peus hi trobem l’actual masoveria d’Esparreguera, que es va edificar, segons sembla, aprofitant una part dels murs de l’antiga capella de Santa Fe d’Esparreguera. El castell o casal, fou habitat pels antics cavallers cognominats Esparreguera i després pels Vilanova, castlans menors del castell de Centelles.

Ruta castell EsparregueraEl castell d’Esparreguera es troba situat en un lloc estratègic, vigilant la porta d’accés a la comarca pel pas del Congost,  amb unes vistes excel·lents sobre la vila de Centelles, els cingles de Bertí i la Serra de Ponent. Des del poble dels Hostalets hi arribem direcció a l’Alzinar, en una caminada agradable a través d’una ample pista que serpenteja entremig de boscos de pi i alzina.  El recorregut plantejat té una distància aproximada de 6’3 quilòmetres i, el podem fer tranquil·lament en un parell d’hores. Un cop al castell, tornarem per la casa del Fitó fins a trobar de nou l’Alzinar.

De l’edifici antic en resten unes importants ruïnes que van caient per la manca de consolidació i que denoten la importància que tenia aquest casal residencial i alhora defensiu. Tot i anomenar-se castell, val a dir que es tractava d’una domus, un edifici fortificat de dimensions menors a un castell i residència d’un membre de la petita noblesa,  que depenia d’un castell i/o senyor major, en aquest cas del castell del Brull i del seu senyor. Aquesta domus es trobava situada dins el primitiu terme de Seva i després en el castell de Sant Martí del Brull, però sempre fou terme parroquial d’Aiguafreda.

El terme de Seva apareix documentat el 904, quan Servand i la sevacastell esparreguera muller Guisila donaren a Sant Pere de Vic, unes terres i unes cases situades al comtat d’Osona, al terme de Seva. Més endavant, apareix el castell del Brull, l’any 1070, quan el vescomte d’Osona-Cardona, Ramon Folc I, i la seva muller, la comtessa Ermessenda, encomanen a Guillem Umbert de les Agudes el castell de Sant Martí del Brull amb la seva castlania, i li donen també quatre cavalleries de terra i la meitat dels drets de l’església de Sant Martí; per tot això, el senyor de les Agudes es posa a disposició del vescomte i diu que l’ajudarà en pau i guerra, tant si aquesta és al país, fent host i cavalcades com a Ispania o en terra de sarraïns.

La primera notícia de la domus d’Esparreguera es produeix l’any 1201, quan Ramon d’Esparreguera va jurar a Guillem de Cardona i als seus que la seva domus d’Esparreguera, que estava en el castell del Brull, no els faria cap mal; el vescomte es comprometia, per la seva banda, a defensar-lo sempre.  Més endavant, la família Vilanova, procedent de la desapareguda casa forta de Vilanova, del terme de Seva, va esdevenir senyora del Casal d’Esparreguera i més tard també del castell de Savassona. Amés, des de l’any 1082 i fins el 1415, també van ser castlans menors del castell del Brull, a més de ser-ho del de Centelles.

El castlà era la persona que vivia i cuidava el castell en època medieval. Els castlans eren inicialment famílies de cavallers o militars que tenien l’obligació de cuidar l’edifici del castell i les seves defenses. En principi, els castlans havien de residir en el castell, tancar i obrir les portes, tocar el corn o encendre de nits una foguera, quan hi havia perills, i altres obligacions vinculades totes a l’edifici material del castell. Per això, sovint tenien assignada una dotació que consistia en terres i drets que els pagaven diferents masos o famílies.

mapa terme castell del Brull

El castell i el terme del Brull té com a característica el fet que els seus senyors, i també castlans, no hi van residir mai, llevat de la família Brull. Els senyors superiors, els vescomtes d’Osona, més tard Cardona, i els bisbes de Vic, que els succeïren en el domini del terme, sempre van residir lluny del castell.

A partir del segle XV els castlans superiors del castell del Brull són els senyors del castell i terme de Centelles i castlans menors, els senyors del castell i terme de Taradell. Els castlans tenien drets territorials sobre masos i terres del terme del Brull i els drets derivats de la castlania, que sovint eren el títol de possessió de terres i masos. Les castlanies es tenien en feu pel senyor del castell, per això, i per evitar que per descuit dels senyors se’n fessin amos, el senyor demanava als castlans actes de vassallatge. Sovint el castlà menor feia també actes de reconeixença per la seva castlania al castlà major.

castell EsparregueraEntre els segles XI i XV hi va haver quatre o més castlans simultanis al Brull, entre ells la família dels Balenyà, que varen ostentar la castlania superior, o bé els Vilanova que ho feren de la segona o tercera castlania. Aquestes famílies no residien en aquest castell, sinó que ho feien respectivament en els Casals de Balenyà o bé en el de Vilanova i després Esparreguera, en el cas de la família Vilanova. Sovint, aquesta petita noblesa del país adoptà com a cognom propi el nom del terme o casa que ocupaven.

De l’edifici del casal d’Esparreguera han pervingut encara les parets emmurallades, que envolten el casal de planta rectangular. Fins que les fortes tempestes del 1984 l’ensorraren. Recentment també hem pogut veure, com un mur de la part inferior del conjunt també s’ha ensorrat, en la part que dóna al camí. Actualment resta una part del mur de llevant en estat molt precari i una part de tramuntana, el qual es troba ben lligat amb el de ponent i que es manté sencer en tota la seva llargada i alçada fins al primer sostre.

La planta del casal pròpiament dit és gairebé quadrada. Fa 14,97 x 14,35 metres i és envoltada de muralles a les cares de llevant, de migjorn i de ponent, mentre que la de tramuntana queda flanquejada a tot el llarg per un espadac de roca. En el mur de ponent hi podem veure encara un portal i una finestra amb llindes de roure, sense cap mena d’ornamentació.

castell esparreguera

L’estat ruïnós de les parets, fa que les restes que encara es poden salvar, requereixin una consolidació urgent, sinó corre el risc d’ensorrament, tal i com ha passat recentment. L’estructura interior del castell és avui dia desconeguda, a causa de la seva ruïna. Tot això porta a suggerir, per una banda l’apuntalament urgent dels murs més vulnerables, i per l’alta el plantejament d’una campanya arqueològica que permeti el seu estudi i datar la seva cronologia, així com conèixer la seva estructura. Bé, pel que sembla el castell el podríem situar en la segona meitat del segle XI, tot i que ben podria ser que hagués aprofitat, en pla d’hipòtesi, una estructura anterior.

Publicat dins de Rutes per Balenyà | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

L’Orant de Sant Quirze de Pedret

L’Orant de Sant Quirze de Pedret forma part d’un conjunt de pintures murals romàniques i preromàniques que es van descobrir en aquesta església del Berguedà.

Reproducció de les pintures darrera l’altar

Inicialment, tan sols eren visibles les pintures més recents cronològicament, les romàniques, però quan es procedia al seu arrencament per tal de portar-les cap Barcelona, aparegueren aquestes pintures molt anteriors.

Reproducció d’un dels laterals

Amb un estil tot peculiar, pocs colors, poden semblar pintures infantils, però estan carregades d’un gran simbolisme. Aquí us explicarem dos possibles significats o interpretacions d’aquestes.

orant

L’Orant de Sant Quirze de Pedret

Per una banda, l’Orant pot representar un ésser humà amb els braços en creu en acció de pregària. Aquest es troba circumscrit dins d’un cercle on hi podem identificar els quatre elements clàssics: terra, mar, aire i foc. Aquest cercle representa el món terrenal. En canvi veiem aquest ocell, fora del cercle o del món físic representant el més enllà o món celestial, al qual tots volem accedir. Tot ell ens mostra la condició humana condicionada en aquest món terrenal, mostrant-nos així  el camí per accedir a aquest món superior.

Per una altra banda, hom ha interpretat la figura com la imatge de l’ànima portada per l’au fènix símbol de la immortalitat i la resurrecció.

Foto exterior de l’edifici

Bé, nos creiem que ambdues són perfectament vàlides.

Publicat dins de Art, Formació Catalonia Sacra, Turisme cultural | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Les pedres parlen

Aquesta setmana fem ressò de la ruta que han creat els alumnes de cinquè i sisè de l’escola Mossèn Cinto de Folgueroles: “Les pedres parlen“.

Aquesta està bassada en un treball de recerca sobre el patrimoni històric dels picapedres al poble de Folgueroles.

Han recollit informació de tot tipus a través d’entrevistes als pocs picapedrers que queden, visites a les pedreres, activitats d’observació relacionades amb la pedra, etc.

Un cop elaborat el treball i, per tal d’evitar que aquesta recuperació històrica quedés apartada de l’abast de la gent, han decidit donar-la a conèixer a través d’una aplicació per a mòbil, endinsant-se d’aquesta manera en el món de les noves tecnologies.

Les pedres parlen – woices.com.

Publicat dins de Missatge Benvinguda, Patrimoni local | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Visita Solsona

Aquest divendres 8 de març va tenir lloc la segona jornada formativa del projecte de Catalunya Sacra.  La jornada va tenir lloc al Palau Episcopal de Solsona i al Santuari del Miracle.

Com l’anterior va ser molt interessant i enriquidora. També, era la primera vegada que visitava Solsona i en vaig quedar gratament sorprès, especialment pel que fa al seu centre històric molt ben conservat.

Detall porta muralla Solsona

De bon matí, la primera ponent, la Dra. Conxa Peig ens va parlar sobre la iconografia de Déu, de la Mare de Déu i dels Sants. Va fer una molt bona intervenció, amb parlar pausat i molt entenedor. La Iconografia és la ciència que s’encarrega d’identificar i descriure les obres d’art. Però bé, no ens podem quedar en la seva descripció sinó que cal anar més enllà:  tota obra d’art té un missatge i que cal contextualitzar, un context cultural i un context espaial.

Després de la pausa, el Dr. Marc Sureda ens va introduir a la litúrgia i el mobiliari litúrgic, ens va explicar la seva evolució. La litúrgia té diferents definicions, ens vam quedar amb la perspectiva de l’edat mitjana en la qual es descriu com un conjunt d’accions simbòliques reflex d’una realitat espiritual i amb un sentit social i comunitari. Bé és una mica espessa, antropologicament estaríem parlant d’un conjunt de ritus i prescripcions que formen el cerimonial del culte cristià.

Poc després ens va tocar visitar el Museu de Solsona, acompanyats del seu director. Vaig quedar sorprès de les col·leccions del museu, des de les arqueològiques, passant pel món medieval i acabant en el món contemporani. Una mica de tot i molt ben presentat. Hi haig de tornar per visitar-lo amb més calma.

Sala d’art medieval Museu de Solsona

Finalment, per la tarda vam visitar el Santuari del Miracle de Riner, a 20 minuts de Solsona direcció Guissona. Allí el Dr. Francesc Miralpeix ens va parlar sobre el retaule català a l’època moderna i vam visitar el santuari del Miracle de Riquer i el seu espectacular retaule barroc. Bé una meravella que cal veure i visitar, i obra d’un artista català, bé un treball col·lectiu del seu taller.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Retaule del Santuari del Riquer

Publicat dins de Missatge Benvinguda | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Les fonts, els molins i rentadors dels H. de Balenyà

Aquest és el mapa de les fonts naturals del municipi de Balenyà:

Aquest és el mapa de les fonts de la xarxa pública:

Aquest és el mapa dels rentadors:

Aquí teniu el mapa amb els molins fariners:

Publicat dins de Patrimoni local, Territori | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Font del Molí de l’Omet

El divendres aprofitant el dia de festa major en Jaume i la Rosa ens van acompanyar fins al Molí de l’Omet, per a trobar-hi la font. La Rosa hi havia viscut una pila d’anys amb les seves 3 germanes, l’avi i el pare havien estat els encarregats de fer funcionar el molí.

Pel camí ens explicava que hi anava sovint a buscar aigua amb el canti, i que rajava pràcticament tot l’any. La Carme, una de les germanes, també ens havia explicat que aquella aigua contenia molta cals, “era molt fresca, els bracers en bevien molta, i després tots marxaven amb mal de panxa”.

Més amunt de la font hi havia una bassa, on s’hi banyaven a l’estiu, i que permetia desviar l’aigua per una canal que feia funcionar la roda del molí. 

En Jaume ens va obrir camí amb la seva dalla, fins que vam arribar al costat d’una noguera, on li semblava que hi podia haver la font. De fet, se sentia com rajava aigua, però no se’n podia veure l’origen. Anant a buscar l’aixada, vam aconseguir enretirar una enorme tosca que no ens permetia veure la font. 

Va ser molt emocinonant poder destapar la font i veure com encara hi era.

En Jaume traient la tosca

Cliqueu sobre la imatge

Publicat dins de Patrimoni local, Territori | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Fonts de Balenyà

Hem aprofitat aquests dies d’estiu i de molta calor per a refrescar-nos en les fonts del nostre terme municipal, i d’altres de properes. Així se’ns va ocórrer de fer un projecte sobre les fonts del nostre entorn.

La nostra intenció és fer un inventari de les fonts de Balenyà, situar-les en un mapa i recollir informació per a poder-ne fer una publicació. També ens agradaria recuperar-ne alguna, per a ús i gaudí de tothom. Ens envaeix la nostàlgia d’anys enrere quan les fonts formaven part del patrimoni del poble, era una lloc de lleure on poder-hi anar amb la família i els amics, a berenar a dinar, o bé a parar-hi a fer un bon glop quan estàvem assedegats.

Així doncs, hem començat per a situar-les en un mapa amb l’ajuda d’un GPS, enregistrant-ne les dades més rellevants en unes fixes que hem fet a propòsit, i agafar-ne imatges amb la nostra càmera de fotos. També hem pogut recollir testimomis de la gent que hem anat trobant per aquestes contrades, a Barbat, a Vilageriu, al Molí del Verdaguer, al Mas, a Font d’Erola, etc. que ens han explicat moltes coses sobre les fonts i l’aigua, i també ens han ensenyat alguna font que nosaltres desconeixíem.

Us deixem algunes imatges i un mapa on anem descarregant les localitzacions de les fonts. Veureu que hi estem treballant i que si en sabeu alguna que desconeixem, estaríem molt agraïts que ens ho diguéssiu.

I alguna de les imatges que hem anat recollint

Publicat dins de Patrimoni local, Territori, Turisme cultural | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Visita al Castell de Sant Martí de Centelles

Ahir vam aprofitat per a fer una mica de turisme cultural local, i vam anar a la inauguració del nou espai patrimonial de les feixes del castell, a Sant Martí de Centelles.

Tot i arribar una mica tard, ja havien començat, ens vam afegir a la visita guiada que havien programat dins de les festes d’estiu de Sant Martí de Centelles. La veritat és que més enllà d’unes feixes, un aprofitament agrícola del terreny molt estès en el nostre país, la importància de la visita radicava en mostrar aquest nou itinerari d’accés al castell, més accessible i menys perillós, i en la visita comentada al castell i a la recent restaurada capella de Santa Maria del Castell.

La veritat és que els treballs de neteja de l’entorn han deixat al descobert molts elements del castell que fins ara ens passaven desapercebuts. Destaco especialment, el campanar de la mencionada capella, o bé l’abeurador pels cavalls.

Bona nota pels treballs que s´hi han fet de desbrossament, arqueològics i de restauració.

L’arqueòloga que ens va guiar guiat ho va fer prou bé, però ens hagués agradat una mica més de contextualització història, per exemple:

Qui era Pere IV? Quina importància han tingut la saga Centelles en la història del nostre país? Que va passar a la guerra civil catalana del segle XV? Quines llegendes hi ha sobre el castell? ( Als nens els hi encanta les llegendes)

I deixar de banda algun comentari desafortunat, com per exemple quan ens ha parlat de l’escut que presidia l’entrada del castell que va ser arrencat per la família dels antics propietaris del castell per a ubicar-lo en el seu nou palauet a Badalona.

N’heu n’hi do quin esbornac que van deixar!!!

Més o menys ens ha vingut a dir que als arqueòlegs no ens agrada gaire però cadascú pot fer el que vol amb les coses de casa seva.

La veritat és que avui dia això seria un delicte contra el patrimoni històric i arqueològic,  i l’acció no quedaria impune com va passar anys enrere.

Bé, us deixem algunes fotos que hem fet:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Patrimoni local, Turisme cultural | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari