Caminant pel món: El Santuari de Queralt  

Queralt és un Santuari situat a uns 1.200 metres d’alçada i que rep el nom de Balcó de Catalunya, nom merescut per la vista que gaudeix. De fet un “quer” és un mot antiquíssim que es refereix a una penya o roca gran, amb l’afegit o sufix “alt” que ens indica una gran alçada. A peus de la muntanya de Queralt hi trobem la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, situada a 713 metres sobre el nivell del mar. La Serra de Queralt forma part de les serralades més meridionals del Prepirineu català, tot protegint la ciutat de Berga dels vents més gelats del nord. La Serra de Queralt es troba orientada d’est a oest cosa que implica una marcada diferència entre la vessant sud o solell i la vesat nord o obaga, pel que respecte a la vegetació i a la fauna.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El Santuari de Queralt

Queralt, a part de ser un lloc privilegiat pel seu paisatge i de gran valor espiritual, esdevé un centre d’excursions pel seu entorn. Des de Queralt podem començar l’itinerari del GR-107 o Camí dels Bons Homes; el PR C-73 de Berga a Sant Corneli, on podem trobar les mines de Cercs; i altres senders locals que visiten fonts i paratges naturals de les rodalies d’extrema bellesa. D’altra banda, podem pujar al Santuari de Queralt a peu pel solell, per l’obaga o bé per Sant Pere de la Madrona. Així mateix, la nostra proposta passa per pujar al Santuari a peu pel camí del solell i baixar pel camí de Sant Pere de Madrona. És una ruta circular d’entre dues i tres hores de durada per un camí fresat i amb molt rocam i per la qual recomanem bota alta.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Capella de Sant Jaume

Tenim dues opcions: sortir des de la mateixa Berga o bé des del coll de Fumanya. Sortint des de Berga, des de la plaça de Sant Pere, pujarem pel Trencacames i després enfilarem el camí vell de Queralt, a l’alçada de l’Hostal de Sant Marc. Un cop a la carretera de Sant Llorenç de Morunys agafarem la carretera que va a Queralt i també a Rasos de Peguera. A uns 2 Km trobarem una casa i el coll de Fumanya. Prenem un corriol que surt just passada la casa, a la nostra esquerra, i que ens porta directament al Santuari de Queralt. Al llarg del recorregut anirem trobant un seguit de capelles que ens permeten fer un recés en el camí. Es tracta de capelles erigides per famílies de Berga i que ens mostren la seva devoció, per acompanyar l’oració, el repòs i l’aixopluc dels peregrins que s’enfilen pels camins que porten a Queralt. Són les capelles de Sant Jacint, Sant Jaume i els Dolors. Totes elles han estat restaurades en diverses ocasions i es remunten al segle XVII. Durant el camí de pujada podem contemplar unes extraordinàries panoràmiques sobre la ciutat de Berga, el Prepirineu, el Montseny, el Lluçanès, les muntanyes del Ripollès, etc.. També hi veurem volar els voltors que aprofiten les corrents tèrmiques per enlairar-se per sobre de la serra. I tampoc és estrany veure parapents, ja que per sobre del santuari hi trobem una pista d’enlairament.

mapa_recorregut

Després d’una forta pujada i serpentejant, arribem al pàrquing del santuari, des del qual i a través d’unes escales podem accedir a les primeres dependències. També hi trobem un petit funicular que ens permet accedir al santuari salvant el desnivell.  A dalt, l’antic hostal, actualment en desús, amb gran nombre d’obertures que miren cap a la vall per guanyar major lluminositat. L’església, barroca d’una sola nau i amb dues capelles laterals, té un espaiós cambril amb la imatge de la verge a la part alta, sobre la sagristia, darrera l’altar major. Durant la guerra civil es va cremar el retaule de darrera l’altar i va ser substituït per un de nou l’any 1958. La imatge de la Mare de Déu és una petita talla de fusta d’uns cinquanta centímetres d’alçada. La imatge, documentada des del segle XIV, és un exemplar gòtic que conserva trets romànics molt marcats. Tot i això, el seu rostre és captivador per la tendresa de la seva mirada i pel seu somriure. La Mare de Déu es troba asseguda, amb la mà esquerra agafa el seu fill situat dret sobre el genoll, el qual sosté un llibre, mentre beneeix amb la mà dreta. En aquesta mà hi té una oreneta, animal que ha esdevingut el símbol de Queralt. El peu esquerre de la Mare de Déu trepitja una mostela. La capella de la Santa Cova, situada una mica més amunt del Santuari, es troba adossat a la roca de Queralt. Construït amb formigó i revestit de ciment presenta dues parts diferenciades: la inferior, amb una sèrie d’arcs de mig punt que apuntalen la part superior, uns bancs i un brollador; la superior, a la qual s’accedeix per unes escales, és feta de pedra natural amb una balconada i una petita estança tancada per una reixa.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La Mare de Déu de Queralt

Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de la masia de Vilaformiu al s. XIV, mentre es trobava pasturant els bous pels cims de la muntanya de Queralt. De sobte un dels bous va deixar el ramat i s’enfilà ràpidament cinglera amunt. El bover va córrer a darrere fins a trobar-se’l agenollat davant d’una petita imatge de la Mare de Déu, mig amagada en un esquei, al costat d’un cirerer florit miraculosament fora de temps. El pastor va agafar la imatge i se la va guardar al sarró i tot saltant d’alegria va tornar cap a casa per a ensenyar la troballa, però quan va arribar a casa a dins del sarró no hi havia res. Va repetir l’acció una altra vegada, però lligant la imatge al sarró i va succeir el mateix. Escarmentat va convèncer la família i altre gent, i tots junts enfilaren cap a cim tot comprovant què el bover no els havia enganyat. Aleshores comprengueren que la Verge volia ser venerada justament en aquest lloc, i l’hi construïren una capella.

Capella de la Troballa

De nou al pàrquing, veurem un indicador i unes marques verdes i blanques (SL Sender Local) que marxen entre mig d’unes roques. Una forta baixada ens portarà a través d’un bosc de faigs i pins fins a l’església de Sant Pere de la Madrona. En aquest petit coll trobem l’indicador que ens porta cap al coll de Fumanya. L’església queda enfilada en una petita penya i ens cal desviar-nos lleugerament del camí. Es tracta d’una església romànica d’una sola nau amb volta de canó i rematada amb un absis semicircular a llevant. La porta la trobem a migjorn i té una campanar d’espadanya. Antigament aquesta església havia estat la parroquial de Valldan i en l’actualitat se celebra missa el dia de Sant Pere i també es fa un aplec el diumenge més proper, on es canten els goigs de Sant Pere i es reparteixen unes coques en forma de clau. De nou al camí, baixem una mica fins a trobar de nou el camí del solell fins al coll de Fumanya.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Territori, Turisme cultural. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s