Resseguint l’estela de la Mare de Déu de l’Ajuda

Els santuaris són indrets que han esdevingut sagrats a causa d’una revelació de la divinitat o bé que conserven relíquies o imatges sagrades i que són objecte de devoció i de romiatge.  D’aquests santuaris en podem destriar els marians dedicats a la Mare de Déu i que en tenim una bona representació en diverses advocacions com ara el de la Mare de Déu de Montserrat, el Santuari de Núria, el de Meritxell a Andorra, etc.. El concepte de santuari remet, moltes vegades, a un lloc sagrat o de culte, sovint d’origen antiquíssim i associat a paratges i llocs singulars, on s’hi desplacen peregrins vinguts d’arreu.  Però com veurem no sempre és així, perquè també en trobem de més recents,  situats en indrets més humils i fruit de la devoció popular local.

El culte de Maria té certs paral·lelismes amb les principals deesses de l’antiguitat, com ara l’egípcia Iris o la bé la grega Àrtemis. Aquestes són deesses de la maternitat i fertilitat, amb funcions generatives de la naturalesa. En el cas de les Verges negres o brunes es pot relacionar amb el culte a la terra. El culte a Maria pren força després del Concili d’Efes l’any 451, quan es proclama oficialment <<mare de Déu>>. Més endavant, en el segle XIII, el papa Alexandre III va instaurar la festivitat del 8 de setembre, actualment conegut com el dia de les <<marededéus trobades>>. Podem dir, que aquest seria el punt de partida a la creixent  devoció a la Mare de Déu. Però que en sabem de la vida de Maria? Hi ha poques referències evangèliques, bàsicament a l’evangeli de Lluc i en els textos apòcrifs. Podríem dir què Maria té un paper molt important dins del cristianisme, com a mitjancera i intercessora entre l’home i Déu i, això es degut a la seva condició humana i per a ser mare de Jesús, cosa que la fa una persona propera a qui adreçar-se per tal de demanar la seva ajuda.

Que en podem dir del Santuari de l’Ajuda de Balenyà que no coneguem? Planament ens podem fixar en l’origen de la devoció a la Mare de Déu, molt antiga i que es remunta al segle XIII. Abans de rebre el nom de l’Ajuda, ja era venerada amb els apel·latius de Santa Maria, de Nostra Senyora de les Dones i de la Bona Sort. Des de l’any 1272 ja es té constància d’un altar dedicat a Santa Maria, i durant una bona pila d’anys la Mare de Déu del Roser va ser la protagonista. És entre finals del XVII i inicis del XVIII quan apareix en escena la Mare de Déu de l’Ajuda, i sembla ser que amb motiu d’algun vot o prometença fet a la Mare de Déu amb motiu d’alguna pesta o calamitat. La imatge de la Verge i l’església van patir els estralls de la Guerra del Francès, que van provocar la desaparició de la imatge. A partir del 1809 es va costejar una nova imatge que va costar 36 lliures, de tipus maniquí o vestida que es va venerar fins l’any 1970, quan es va substituir per l’actual. Pels volts de 1955, la parròquia del poble va passar als Hostalets, i es va decidir convertir l’antiga església parroquial en un santuari marià, que de fet ja ho era des de feia alguns segles.

L’església de Sant Feliu de Vallcarca és una capella d’origen romànic situada al municipi de Sant Llorenç de Savall, al Vallès Occidental, i on també s’hi venera la Mare de Déu de l’Ajuda. Es creu que fou bastida allà pels anys del 1053, mes tard sufragània de la parròquia de Sant Llorenç Savall. Malmesa durant la guerra civil del 1936, novament fou oberta al culte. Tot i que està molt modificada, a causa de les restauracions fetes en època moderna, els elements constructius corresponen a un primitiu romànic llombard. La planta del temple és d’un tipus poc freqüent, ja que consta d’una nau i absis principal, amb quatre absidioles, dues a cada costat de la nau.

ESglésia de St. Feliu Vallcarca

La imatge de la Mare de Déu de Vallcarca fou destruïda l’any 1936, durant la Guerra Civil, però se’n va fer una de nova i va ser restituïda l’any 1954. És una imatge petita i senzilla feta de terracota. En ambdós costats hi trobem dos relleus, també fets en terracota, amb imatges sobre la vida de la Verge. A l’església s’hi celebren tradicionalment dues trobades a l’any, una el dilluns de Pasqua i l’altre el tercer diumenge de Setembre. En un dels costats de l’església s’hi troba un bonic mirador on es divisa una magnífica vista del massís de Sant Llorenç del Munt. A prop de l’església hi trobem el Mas Ermengol, on podem anar a demanar la clau si la trobem tancada. Per accedir a l’església ho farem a través de la carretera de Sant Llorenç a Monistrol de Calders, agafant un desviament entre els quilòmetres 20 i 21 direcció Mas Ermengol.

En el numero 18 del carrer de Sant Pere més Baix de Barcelona, al bell mig de Ciutat Vella, hi trobem el Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda de Barcelona, custodiat pels caputxins des de l’any 1884. És un santuari de barri, del tradicional i popular barri de Sant Pere del qual n’és patrona. Des de molt enllà el Santuari i la seva comunitat es troba fermament unit i compromès amb el barri que l’envolta i la seva gent. L’any 2004, els Caputxins del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda de Barcelona van rebre la Medalla d’Honor de Barcelona.

Santuri Mª de l'Ajuda BCN

Els orígens de la devoció de la Mare de Déu de l’Ajuda se situen en un ambient llegendari. La versió més popularitzada ens diu que la imatge fou trobada en un feix de llenya que duia una pagesa que venia a Barcelona, la qual s’aturà al mateix lloc on després fou erigida la capella, no va poder tornar a carregar-la a causa del molt pes dels troncs. Havent deslligat el feix, veié amb sorpresa el seu prodigiós contingut. Aquest fet va ser considerat com un desig de la Verge de romandre en aquell indret. La llegenda continua explicant el significat del títol de <<l’Ajuda>>. Entre els primitius devots de la Mare de Déu trobada es distingia el fervor d’una dona que cada dia anava a pregar a la capelleta, oberta encara al mig del carrer. Aquesta dona rebé un dia la notícia que els pirates li havien empresonat el fill i se l’havien endut cap a l’Àfrica. Estava un dia resant, davant la imatge, mirant-la fixament, quan, en abaixar els ulls, es trobà amb el seu fill que se la mirava amorosament amb les cadenes trencades a la mà i als peus. Admirada li digué: <<Fill meu, qui t’ha portat aquí?>>; I ell respongué: << Aquesta Mare de Déu que teniu al davant és la que ha trencat les meves cadenes, m’ha conduït aquí i m’ha ajudat>>. <<Sí – digué amb agraïment la mare – aquesta santa imatge ens ha AJUDAT>>. En termes històrics, un document del 1516 parla d’un cens sota <<La Volta de la Verge>>. El 1521, <<La Volta>> té el nom de <<Mare de Déu de l’Ajuda>>. El 1546 se signa un conveni segons el qual es construeix una capella en honor de <<Nostra Dona de l’Ajuda>> , on s’hi trasllada la imatge. Un document públic de l’1 de març confirma la trobada miraculosa de la Verge. l’any 1742 es publiquen uns Goigs a Nostra Dona de l’Ajuda, impresos per Joan Piferrer, que actualment també són emprats al Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda de Balenyà, en una versió més moderna.

La imatge de la Mare de Déu de l’Ajuda de Barcelona és de terra cuita, molt fina, i de color bru. De fet és una Mare de Déu bruna. Té una alçada de trenta-dos centímetres, comptant-hi la peanya; l’aureola que circumda la seva testa i la diadema. Està asseguda, és de proporcions rigorosament conformes al cànon d’alçada perfecta i de construcció acuradíssima. Segons el Dr. Bonaventura Bassegoda, frare de la congregació dels caputxins ara resident a les Balears, pel seu aspecte sembla denunciar un origen italià, portada per algun mariner dels que amb tant devoció s’encomanaven a la Santa Verge en els moments de mal temps. A diferencia de la Mare de Déu de l’Ajuda de Balenyà, la festa de la Mare de Déu de Barcelona es celebra el dia 2 de febrer, on es recorda la presentació de Jesús en el temple de Jerusalem després del seu naixement i la purificació de Maria.

En l’edifici annex al petit oratori hi ha la residència dels frares caputxins, i en una de les habitacions hi trobem una antiga imatge de la Mare de Déu, del tipus maniquí, que es treia antigament en processó. També un espai on es conserven els vestits que servien per engalanar aquesta imatge. El Santuari va ser destruït el 1909 durant la Setmana Tràgica i el 1936 durant la Guerra Civil Espanyola. La imatge va ser salvada per uns veïns del barri, a semblança de la imatge de la Verge de Balenyà, i restituïda precisament el 2 de febrer del 1939. Al santuari s’hi accedeix per la porta lateral annexa, ja que la principal es troba sempre tancada. Trucant el timbre, la portera ens deixarà accedir al seu interior.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Turisme cultural i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Resseguint l’estela de la Mare de Déu de l’Ajuda

  1. Retroenllaç: Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda - ermita.info

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s