Els pantans de Vall-llossera (rutes per Balenyà i rodalies)

La ruta proposada ens permetrà visitar els pantans de Vall-llossera, un espai de gran bellesa molt a prop del municipi, amb un recorregut circular d’uns 2,5 quilòmetres i molt fàcil de fer.

Els pantans de Vall-llossera van ser construïts entre 1949 i 1958 i originalment servien per abastir d’aigua a la població dels Hostalets de Balenyà, però actualment la seva aigua és bombada cap a les torres de la urbanització del Montanyà. Malgrat pertànyer al municipi de Seva, aquest espai, per la seva proximitat,  està molt vinculat als hostaletencs i hostaletenques, i esdevé un espai de lleure i recreatiu, on anar a passejar, a pescar, observar fauna i flora, i els més agosarats,  a prendre un bany a l’estiu.

inaguraciopantans

La seva construcció es va fer per cobrir les necessitats de consum d’aigua de l’època, en part a causa de l’esgotament dels aqüífers, en part per l’inici de la recuperació del país després de la Guerra Civil Espanyola, amb l’augment de la demografia, l’establiment de nova població vinguda d’altres parts d’Espanya i per l’incipient industrialització i creixement de l’activitat agropecuària.

Segons relata Antoni Pladevall, aquests van ser construïts per en Francisco Vall-llossera, propietari de la finca de Vall-llossera, sota la direcció del seu gendre Pere Duran i Farell (1921-1999) enginyer i empresari, precursor de la introducció del gas a Espanya provinent d’Algèria.  De fet el seu pare, el Sr. Marià Vall-llossera, ja havia tingut una actitud activa  en relació a la dotació d’aigua per al poble dels Hostalets.  Aquest havia fet portar l’aigua del manantial de Xargais, situat a poca distància de la torre del Baró d’Oller, al costat de l’antiga N-152. El pou d’aquesta torre, el manantial i els pous situats dintre el poble, formaven part d’un aqüífer que tenia la sortida més grossa a la font de Vall-llossera. A poca distància d’aquesta font, es van obrir diferents pous, que encara podem veure, enmig dels camps, i una mina situada al costat de la via. D’aquesta font es proveïen d’aigua els habitants de la part sud del poble, en bona part habitants del terme de Seva. L’aigua dels pous era bombada cap a un dipòsit rodó d’una dotzena de metres d’alçada, que servia per abastir d’aigua els habitants del poble. Més endavant, una part de l’aigua sobrant va ser duta a Centelles, fet que va originar un enfrontament entre els habitants dels dos municipis. La solució pactada al conflicte originat no va solucionar els problemes de mancança d’un proveïment regular d’aigua per a les llars dels Hostalets, però sí que va millorar les condicions de vida dels habitants de la barriada sud: cinc plomes d’aigua per al rec dels horts i la construcció del safareig que substituïa la bassa que hi havia i que facilitava el treball de les dones que hi rentaven la seva roba.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAAixí doncs, més endavant, l’any 1949 i 1952 es van construir els dos primers pantans, i el 1958 es va construir el tercer, amb més capacitat. Entre tots tres, tenen una capacitat de 200.000 m3, que en el seu moment era suficient per a cobrir les necessitats d’aigua al poble, tenint en compte que a part de recollir l’aigua de la pluja i la superficial, també s’hi abocava a través de bombes, les aigües subterrànies del mencionat aqüífer. El servei d’aigües es va veure reforçat per la creació de l’empresa <<Aigües de Vall-llosera>> que tenia les seves oficines davant de la botiga de Can Serra. És evident, que al cap de pocs anys el consum d’aigua es va multiplicar i va fer necessari la portada d’aigua del Ter, cap a finals de 1996. Això ha significat una millora qualitativa del servei d’aigües, ja que manté un subministrament d’aigua constant evitant la manca d’aigua en períodes de sequera. Tots recordem, que molts estius es racionava el subministrament d’aigua, la qual només podíem utilitzar a certes hores del dia, o bé els camions cisterna que portaven aigua potable als pobles.  Tot això ens ha de fer reflexionar, sobre l’ús de l’aigua i el seu consum racional, evitant-ne el malbaratament, ja que és un bé escàs.

OLYMPUS DIGITAL CAMERALa nostra ruta, la iniciem a la font de Vall-llossera, que recentment ha estat recuperada. D’aquí travessem la palanca i ens dirigim cap a la casa de Vall-llossera per tal de trobar el camí ample que ens portarà a la font de les Tres Albes. Val a dir que el nom de la font fa honor als àlbers, una espècie de pollancre de la família de les salicàcies que podem trobar al centre i sud d’Europa, i que en llatí s’anomena <<Populus alba>>; populus del llatí popular, per ser abundant i en gran quantitat; i alba del llatí blanc, pel color blanc de l’anvers de les seves fulles i la seva escorça. Es fàcil de localitzar i identificar, ja que en la seva escorça hi podem veure uns estigmes en forma de rombe. D’aquesta font, enfilem direcció est cap al primer dels pantans que trobarem, voltant-lo per la seva dreta i travessant el petit torrent que hi aboca aigua. Pel camí ens podem fixar en el tipus de vegetació, formada per pins, pinastre, roure i alzina i  màquia de garric i arçot. Si bé els pins, poden tenir una edat d’uns 50 anys, veiem com el roure i l’alzina van recuperant el seu lloc, amb un creixement més lent, després del seu ús intens.

Extremant els sentits, poden veure rastres de senglar i altres mamífers, a través de lesOLYMPUS DIGITAL CAMERA seves petjades i defecacions. Del més gran dels pantans, ens dirigirem cap al mitjà, en direcció nord, i que també podrem voltar per la seva banda dreta. És relativament senzill, poder-hi veure enormes carpes que serveixen de pesca per algun dels pescadors joves i no tan joves que hi ha en cap de setmana i en període estival. En hores d’alba i de posta, també hi podem veure algun ànec salvatge i fins i tot algun corb marí i bernat pescaire. Des d’aquest pantà, cal estar atents, per tal de trobar el camí, que pel costat del mur de la pressa, ens porta de baixada cap al més menut dels pantans. Aquest, possiblement, el més amagat i desconegut, també és el més bell dels tres pantans, i el que té menys fondària i capacitat. En hores calmades hi podem veure una tortuga que neda aliena als crits dels nedadors estiuencs dels dos pantans que hi ha una mica més amunt. Un cop hem deixat el pantà enrere, podem tornar a veure la casa de Vall-llossera i caldrà estar atents per a trencar a l’esquerra, passant pel costat d’una balla que serveix de tancat per a ponis i cabres, fins arribar a l’estació de bombeig dels pantans. Seguint avall, trobarem de nou el camí ample d’on veníem, per tal de dirigir-nos del nou cap al poble.

mapa_ruta_vallllossera

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Rutes per Balenyà i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s