Commemoració dels 1125 anys de la Consagració de l’església de Sant Andreu de Tona

Aquest passat divendres 10 de gener vaig tenir, una cop més, el plaer d’escoltar una conferència a càrrec de l’Antoni Pladevall. Aquesta va tenir lloc a la sala de plens de l’Ajuntament de Tona a raó dels actes commemoratius dels 1125 anys de la consagració de l’església de Sant Andreu de Tona.

La primera vegada que vaig veure l’Antoni Pladevall, va ser a Centelles parlant de bruixes, una de les seves especialitats, i en vaig quedar gratament sorprès per la seva sinceritat, ja que va començar la conferència deixant palès que no havia trobat cap fonament històric que testimoniés que Centelles fos una vil·la de bruixes. A Tona va passar cinc cèntims del mateix, però amb l’origen visigot dels seus habitants.

El castell de Tona i l'església de Lourdes

El castell de Tona i l’església de Lourdes

La història escrita de Tona comença l’any 888 o 889, segons se miri, amb l’acte de consagració de l’església de Sant Andreu. El cert és que antigament els anys començaven el 25 de març, dia de l’anunciació, i no com ara a l’1 de gener. Aquesta acta de consagració és juntament amb la de la Seu d’Urgell, de l’any 839, les més antigues de Catalunya. Però, la nostra té un element peculiar: al peu del document, hi trobem la transcripció d’una antífona amb els seus signes o notació musicals (els neumes, que són a l’origen de la notació musical occidental). Es tracta de l’escriptura musical, amb datació segura, més antiga d’Europa.

L’acta de consagració de Tona és un document històric excepcional, que a més a més, encara es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Els atzars de la vida van fer que se l’emportessin de l’arxiu parroquial de Tona cap a Barcelona, i això va evitar que desaparegués durant la Guerra Civil, quan un grup de milicians vinguts de Cardedeu va cremar la rectoria i va fer desaparèixer per sempre més una part de la nostra història. Per la seva banda, els nacionals també cremaren una part de l’arxiu municipal quan van arribar a Tona a principis de febrer del 1939.

Interior de l'església de Sant Andreu

Interior de l’església de Sant Andreu

Aquest vell pergamí dóna testimoni d’una comunitat composta per una cinquantena  seixantena de famílies que demanen al bisbe Gotmar de Vic que consagri la seva església. El document no parla dels límits del terme, sinó de noms, per cert molt visigots: Recared, Àlbar, Centuri, Bera… però això no vol dir que tots aquests tonencs fossin descendents dels visigots que van arribar per ocupar el poder deixat pels romans, sinó que eren, molt probablement, autòctons que havien adoptat aquests noms per estar, en aquella època, molt en boga.

En la sala de plens de l’Ajuntament hi ha una reproducció de l’acta de consagració, i també dues transcripcions en llatí i català. L’original conservada es de difícil lectura, ja que el color original de la lletra ha anat desapareixent esdevenint d’un marronós clar. Això es degut als components de la tinta emprada, de tipus ferrogàl·lica. La tinta ferrogàl·lica, composta d’òxid de ferro, agalles de roure i goma aràbiga, és molt corrosiva i fins i tot pot arribar a foradar el pergamí. Amb els anys, tan sols queda l’òxid de ferro, per això el seu color vermellós i marronós.

Acta de consagració conservada a la Biblioteca Nacional

Acta de consagració conservada a la Biblioteca Nacional

L’església de del castell de Tona va ser consagrada, un acte que difícilment podríem veure avui dia, ja que tan sols es consagra l’altar. A part d’un dejuni previ i de tota una sèrie de rituals, en la consagració s’utilitza l’aigua lustral, que ha de contenir els quatre elements: aigua, aire, terra i foc. Sovint s’utilitza l’aigua de la rosada, s’hi afegeix sal i s’hi submergeix un tió encès. Aquesta aigua, va ser aspergida per totes les parets del temple.

Segons relata Pladevall, el llibre sobre la història de Tona li va treure moltes hores de son. Ja el tenia pràcticament acabat quan va trobar un valuós arxiu de documents al Prat de la Barroca. Això va fer que durant moltes nits només dormís quatre hores per tal d’acabar el treball amb la seva màquina d’escriure, i malgrat tot no el va acabar de tenir enllestit fins l’any 1990.

Per acabar hem va agradar molt l’explicació que va fer sobre les esglésies, segons ell són com caixes de nines russes que es van posant una sobre l’altre, sempre en el mateix indret.

Torre del Castell de Tona

Torre del Castell de Tona

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Patrimoni local i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Commemoració dels 1125 anys de la Consagració de l’església de Sant Andreu de Tona

  1. Retroenllaç: El manuscrit musical més antic de la BC | El quadern de l'apuntador

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s