Rutes per Balenyà: El Castell d’Esparreguera

L’antic castell o domus d’Esparraguera es troba dins del municipi de Seva, en un enclavament, entre els municipis del Brull, Aiguafreda, Centelles i Balenyà. De fet, es troba molt a prop del poble dels Hostalets de Balenyà, i això ens permet fer-hi una visita. Per la seva proximitat al mas Fitor, també és conegut popularment com el castell del Fitor. Als seus peus hi trobem l’actual masoveria d’Esparreguera, que es va edificar, segons sembla, aprofitant una part dels murs de l’antiga capella de Santa Fe d’Esparreguera. El castell o casal, fou habitat pels antics cavallers cognominats Esparreguera i després pels Vilanova, castlans menors del castell de Centelles.

Ruta castell EsparregueraEl castell d’Esparreguera es troba situat en un lloc estratègic, vigilant la porta d’accés a la comarca pel pas del Congost,  amb unes vistes excel·lents sobre la vila de Centelles, els cingles de Bertí i la Serra de Ponent. Des del poble dels Hostalets hi arribem direcció a l’Alzinar, en una caminada agradable a través d’una ample pista que serpenteja entremig de boscos de pi i alzina.  El recorregut plantejat té una distància aproximada de 6’3 quilòmetres i, el podem fer tranquil·lament en un parell d’hores. Un cop al castell, tornarem per la casa del Fitó fins a trobar de nou l’Alzinar.

De l’edifici antic en resten unes importants ruïnes que van caient per la manca de consolidació i que denoten la importància que tenia aquest casal residencial i alhora defensiu. Tot i anomenar-se castell, val a dir que es tractava d’una domus, un edifici fortificat de dimensions menors a un castell i residència d’un membre de la petita noblesa,  que depenia d’un castell i/o senyor major, en aquest cas del castell del Brull i del seu senyor. Aquesta domus es trobava situada dins el primitiu terme de Seva i després en el castell de Sant Martí del Brull, però sempre fou terme parroquial d’Aiguafreda.

El terme de Seva apareix documentat el 904, quan Servand i la sevacastell esparreguera muller Guisila donaren a Sant Pere de Vic, unes terres i unes cases situades al comtat d’Osona, al terme de Seva. Més endavant, apareix el castell del Brull, l’any 1070, quan el vescomte d’Osona-Cardona, Ramon Folc I, i la seva muller, la comtessa Ermessenda, encomanen a Guillem Umbert de les Agudes el castell de Sant Martí del Brull amb la seva castlania, i li donen també quatre cavalleries de terra i la meitat dels drets de l’església de Sant Martí; per tot això, el senyor de les Agudes es posa a disposició del vescomte i diu que l’ajudarà en pau i guerra, tant si aquesta és al país, fent host i cavalcades com a Ispania o en terra de sarraïns.

La primera notícia de la domus d’Esparreguera es produeix l’any 1201, quan Ramon d’Esparreguera va jurar a Guillem de Cardona i als seus que la seva domus d’Esparreguera, que estava en el castell del Brull, no els faria cap mal; el vescomte es comprometia, per la seva banda, a defensar-lo sempre.  Més endavant, la família Vilanova, procedent de la desapareguda casa forta de Vilanova, del terme de Seva, va esdevenir senyora del Casal d’Esparreguera i més tard també del castell de Savassona. Amés, des de l’any 1082 i fins el 1415, també van ser castlans menors del castell del Brull, a més de ser-ho del de Centelles.

El castlà era la persona que vivia i cuidava el castell en època medieval. Els castlans eren inicialment famílies de cavallers o militars que tenien l’obligació de cuidar l’edifici del castell i les seves defenses. En principi, els castlans havien de residir en el castell, tancar i obrir les portes, tocar el corn o encendre de nits una foguera, quan hi havia perills, i altres obligacions vinculades totes a l’edifici material del castell. Per això, sovint tenien assignada una dotació que consistia en terres i drets que els pagaven diferents masos o famílies.

mapa terme castell del Brull

El castell i el terme del Brull té com a característica el fet que els seus senyors, i també castlans, no hi van residir mai, llevat de la família Brull. Els senyors superiors, els vescomtes d’Osona, més tard Cardona, i els bisbes de Vic, que els succeïren en el domini del terme, sempre van residir lluny del castell.

A partir del segle XV els castlans superiors del castell del Brull són els senyors del castell i terme de Centelles i castlans menors, els senyors del castell i terme de Taradell. Els castlans tenien drets territorials sobre masos i terres del terme del Brull i els drets derivats de la castlania, que sovint eren el títol de possessió de terres i masos. Les castlanies es tenien en feu pel senyor del castell, per això, i per evitar que per descuit dels senyors se’n fessin amos, el senyor demanava als castlans actes de vassallatge. Sovint el castlà menor feia també actes de reconeixença per la seva castlania al castlà major.

castell EsparregueraEntre els segles XI i XV hi va haver quatre o més castlans simultanis al Brull, entre ells la família dels Balenyà, que varen ostentar la castlania superior, o bé els Vilanova que ho feren de la segona o tercera castlania. Aquestes famílies no residien en aquest castell, sinó que ho feien respectivament en els Casals de Balenyà o bé en el de Vilanova i després Esparreguera, en el cas de la família Vilanova. Sovint, aquesta petita noblesa del país adoptà com a cognom propi el nom del terme o casa que ocupaven.

De l’edifici del casal d’Esparreguera han pervingut encara les parets emmurallades, que envolten el casal de planta rectangular. Fins que les fortes tempestes del 1984 l’ensorraren. Recentment també hem pogut veure, com un mur de la part inferior del conjunt també s’ha ensorrat, en la part que dóna al camí. Actualment resta una part del mur de llevant en estat molt precari i una part de tramuntana, el qual es troba ben lligat amb el de ponent i que es manté sencer en tota la seva llargada i alçada fins al primer sostre.

La planta del casal pròpiament dit és gairebé quadrada. Fa 14,97 x 14,35 metres i és envoltada de muralles a les cares de llevant, de migjorn i de ponent, mentre que la de tramuntana queda flanquejada a tot el llarg per un espadac de roca. En el mur de ponent hi podem veure encara un portal i una finestra amb llindes de roure, sense cap mena d’ornamentació.

castell esparreguera

L’estat ruïnós de les parets, fa que les restes que encara es poden salvar, requereixin una consolidació urgent, sinó corre el risc d’ensorrament, tal i com ha passat recentment. L’estructura interior del castell és avui dia desconeguda, a causa de la seva ruïna. Tot això porta a suggerir, per una banda l’apuntalament urgent dels murs més vulnerables, i per l’alta el plantejament d’una campanya arqueològica que permeti el seu estudi i datar la seva cronologia, així com conèixer la seva estructura. Bé, pel que sembla el castell el podríem situar en la segona meitat del segle XI, tot i que ben podria ser que hagués aprofitat, en pla d’hipòtesi, una estructura anterior.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Rutes per Balenyà i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s